🔌 L’apagada del 28 d’abril: poden reclamar les pimes i els autònoms?

El passat 28 d’abril, el conegut apagada general va deixar sense electricitat gran part del país durant més de 9 hores, afectant milions de persones. Algunes fonts estimen que les pèrdues econòmiques per a autònoms i pimes superen els 1.500 milions d’euros. En unes declaracions a RTVE, el professor del departament d’Economia d’ESADE, Pedro Aznar, assenyala que “és més realista estimar que les pèrdues econòmiques se situïn entre un 25% i un 50% del PIB diari, és a dir, entre 1.100 i 2.250 milions d’euros”. Aquestes xifres representen entre el 0,05% i el 0,15% del PIB anual.

Hi ha algun responsable?

Sembla que, a dia d’avui, no es coneix amb certesa l’origen exacte del succés, fet que pot eternitzar el procés de reclamació i fins i tot allargar els litigis durant anys. Mentrestant, molts comerços, supermercats i empreses industrials s’enfronten a pèrdues reals i urgents.

Què se sap fins ara sobre la causa de l’apagada?

Algunes investigacions en curs revelen que l’apagada va estar precedida per una oscil·lació “anòmala” a la xarxa elèctrica europea, l’origen de la qual encara es desconeix. Aquesta oscil·lació, que sembla que també va afectar França i Alemanya, es va prolongar durant gairebé cinc minuts. L’episodi va provocar una sèrie de reaccions en cadena: pèrdues de generació de 2,2 GW en tres punts del sud d’Espanya, seguides de deslasts i desconnexions addicionals que van provocar l’aïllament del sistema ibèric de la resta del continent.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha assegurat que el sistema elèctric espanyol operava amb una inèrcia suficient abans de l’apagada i que complia els requisits de l’ens europeu. Aagesen va descartar un dèficit d’inèrcia com a causa de l’apagada i, en referir-se a l’origen del problema, va qualificar d’“anòmala” la primera oscil·lació registrada a la xarxa elèctrica europea. D’altra banda, el Senat espanyol va aprovar la formació d’una comissió d’investigació per esclarir les causes de l’apagada.

De moment, tothom diu que no n’ha estat el responsable…

Caldrà esperar les diferents resolucions i conclusions, però és probable que no sigui possible assenyalar un únic causant. El portaveu del PP, Miguel Tellado, va dir a la ministra Aagesen: “No s’amagui darrere de l’auditoria, que sabem que no arribarà mai o arribarà quan els espanyols ja se n’hagin oblidat”.

Quines opcions tenen les empreses per reclamar?

Dependrà, principalment, de la causa de l’apagada. Fins que no se sàpiga qui en va ser el responsable, no es podrà determinar a qui exigir la indemnització.

Tot i això, existeixen diverses vies:

1. Reclamació a l’Administració Pública

Si es determina responsabilitat pública, es pot acudir a la Responsabilitat Patrimonial de l’Administració, sempre que no es declari força major. El termini és d’1 any (fins al 28 d’abril de 2026) per reclamar.

2. Reclamació per qualitat del servei elèctric

Segons el RD 1955/2000, les distribuïdores elèctriques estan obligades a compensar per talls prolongats si es compleixen certs requisits. La reclamació es presenta davant l’organisme d’energia de cada Comunitat Autònoma.
Termini de resolució: 3 mesos.

3. Pòlisses d’assegurances per interrupció de l’activitat

Moltes empreses disposen de cobertures específiques, tant per a despeses generals com per lucre cessant. En aquests casos és clau:

• Revisar amb detall les exclusions. La redacció de les condicions generals d’aquesta garantia és molt diversa, i les cobertures poden variar significativament segons l’entitat asseguradora.
• Notificar el sinistre en un termini de 7 dies.

Recomanacions pràctiques

• Parla com més aviat millor amb el teu mediador o corredoria d’assegurances.
• Guarda tota la documentació de les pèrdues: factures, fotografies, registres comptables…
• Si pots, sol·licita un informe pericial per acreditar el dany i el nexe causal.
• No deixis passar els terminis: els temps administratius són estrictes.

L’apagada posa en evidència la vulnerabilitat de les pimes davant crisis infraestructurals. La sostenibilitat a llarg termini exigeix actuar ja: plans de continuïtat, diversificació energètica i participació en xarxes sectorials de prevenció seran clau en el futur.